>Metodologies i estratègies per a una escola inclusiva

Metodologies i estratègies per a una escola inclusiva

L’escola inclusiva és aquella en la qual professorat i alumnat valoren i aprecien la diferència. És aquella en la que els i les alumnes, per diversos que siguin, aprenen i es desenvolupen junts fins al màxim de les seves possibilitats sense la necessitat de que aquestes siguin les mateixes per a tots, és a dir, que es tracta d’una escola de màxims i no de mínims comuns. Una escola on, en el marc d’un agrupament heterogeni i un currículum obert, cada alumne viu l’aprenentatge de manera personalitzada d’acord amb les seves necessitats educatives. Fer possible una escola inclusiva passa per un disseny universal de l’aprenentatge que tingui en compte tots els infants i l’aplicació d’un conjunt d’estructures organitzatives, metodologies i estratègies que ho permetin.

El pas cap a una escola més inclusiva comporta una transformació radical dels mètodes d’ensenyament tradicional, fugint del model d’aula competitiva, homogènia i individualista. Per tant, demana l’aplicació d’estructures organitzatives, metodologies pedagògiques i estratègies didàctiques que permetin i fomentin la presència, la participació i el progrés de tots els alumnes en el marc de l’escola que ells i les seves famílies hagin escollit i l’aula que els pertoca per edat.

En aquest apartat volem posar de relleu de forma sintètica aquelles metodologies i estratègies que ja fa anys que s’apliquen amb èxit, si bé encara són molt minoritàries en el conjunt del sistema educatiu català i espanyol. No es tracta en cap cas de metodologies incompatibles unes amb les altres, sinó que tenen molts punts de trobada a partir d’abordatges diferents.


El pas d’una estructura d’aula individualista a una estructura d’aula cooperativa requereix de canvis estructurals a l’aula i en les concepcions sobre l’aprenentatge del professorat, però s’ha demostrat també l’alta eficàcia d’aquesta estructura tant en el rendiment escolar com en la inclusió de tots els infants. Educació inclusiva i aprenentatge cooperatiu són dos conceptes estretament vinculats.

Es tracta d’estructurar l’activitat a l’aula en equips reduïts d’aprenentatge organitzats de tal manera que els i les alumnes aprenguin i s’ajudin entre ells, en qualsevol àmbit del coneixement. Per a fer-ho possible, el primer que cal és cohesionar el grup i preparar-lo per a l’aprenentatge en equip. En l’aprenentatge en equip és indispensable que tots els membres interaccionin entre ells i participin de forma equitativa. El rol del docent va encaminat en gran part a dissenyar, orientar i dinamitzar les activitats. L’alumne que troba més barreres a la participació i l’aprenentatge pot recórrer a l’ajut del docent, però també al dels seus companys.

El Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat (GRAD) de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya porta anys treballant sobre aquesta estructura, i han desenvolupat el Programa CA/AC (Cooperar per Aprendre/Aprendre a Cooperar) amb el que col·laboren amb escoles i fundacions de tot l’Estat per a la seva aplicació pràctica.

En aquest cas la cooperació és entre mestres. Consisteix a destinar dos docents a una mateixa aula per dur a terme l’acte didàctic de qualsevol àrea curricular. Aquests mestres col·laboren en la planificació i aplicació del treball didàctic de l’aula procurant fer avançar en l’aprenentatge a tots i cadascun dels diversos infants que la conformen. D’alguna manera, és el model pel qual ha apostat l’administració educativa catalana, ja que el segon mestre seria el que aporten els SIEI (Suports Intensius a l’Educació Inclusiva, substituint les antigues USEE, que estan distribuïdes per moltes escoles i instituts catalans).

Els experts consideren que aquest mètode només pot tenir èxit si 1) el suport que rep l’alumne no se centra en corregir els seus “dèficits” a fi d’assolir el currículum estàndard o paral·lel, sinó que l’escola s’adapta a l’alumne per fer-lo progressar; i 2) el mestre de suport és reconegut com a mestre per a tot el grup i no per a un sol alumne. En cas contrari, alerten, es corre el risc d’estigmatitzar l’alumne amb NEE.

La major part de vegades, però, el suport a l’aula no el dona un segon mestre sinó un auxiliar o vetllador, la funció educadora del qual és molt més limitada ja que no requereix d’una formació específica per a la seva contractació. L’auxiliar o vetllador acostuma a estar només pendent de l’alumne amb NEE. El suport a l’aula d’aquests professionals és molt útil, però en cap cas podem parlar d’ensenyament cooperatiu (o suport a l’aula).

Podeu ampliar la informació en aquest monogràfic publicat per la Universitat d’Oviedo.

Un mètode cada cop més estès, en especial en l’àmbit de l’educació primària, que pot ser molt adient per a la inclusió de tots els alumnes a les aules ordinàries. Treballar competències interdisciplinàries a través de l’experiència grupal, a partir de plantejar problemes i resoldre’ls de forma cooperativa i participativa, a més de situar l’alumne en el paper protagonista del seu procés d’aprenentatge, i per tant d’aportar-li un plus de motivació, pot permetre també al docent donar una resposta personalitzada, i per tant inclusiva, a cadascun dels seus alumnes.

Sobre el treball per projectes hi ha ja força literatura, com per exemple aquest llibre de la catedràtica de la UAB Neus Sanmartí.

S’acostuma a definir com a educació multinivell el model d’educació de les escoles rurals, on l’alumnat és majoritàriament divers en edat i en nivell competencial, encara que, vist des d’una òptica més àmplia, aquesta és una metodologia que posa l’èmfasi en l’ús de múltiples formes per transmetre coneixements, en sintonia amb la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner.

De vegades es parla de programació multinivell, ja que la programació és part essencial del mètode. El professor facilita els continguts adaptats a tots els estils d’aprenentatge existents a l’aula, ofereix la possibilitat de triar entre diferents activitats perquè tothom pugui participar i l’avaluació no és uniforme sinó que es basa en el nivell de competències de cada estudiant. En aquest mètode també són claus la participació i la cooperació, però sobretot l’organització del temps i l’espai de forma flexible a fi de donar una bona resposta educativa a tot tipus d’alumne.

Amb la mateixa idea de dissenyar un currículum que des del punt de partida compti amb tota la diversitat a l’aula avui alguns experts prefereixen parlar del Disseny Universal d’Aprentatge (DUA). En aquest article de la Universitat Ramon Llull s’explica en què es diferencia el DUA del disseny del currículum tradicional, únicament dirigit a donar resposta a la mitjana imaginària d’alumnes.

S’han posat en pràctica un munt d’estratègies per cohesionar el grup a fi de facilitar el procés d’aprenentatge i desenvolupament sòcioemocional dels infants. Aquest aspecte incideix en l’autoconeixement i l’autoestima de l’alumne, la relació social i el desenvolupament de valors positius, tots ells aprenentatges bàsics per al seu èxit escolar. És en aquest sentit,que resulta fonamental també, l’aprenentatge i la relació emocional que suposa ja que incideix de forma molt significativa en el foment de les relacions positives amb els altres i per tant és també molt eficaç per tal de promoure el canvi envers la inclusió.

Aquí en senyalem algunes de les més destacades.

  • Tutoria entre companys – També dita tutoria entre iguals i ja habitual a moltes escoles. Un alumne d’un curs superior es converteix en el tutor i acompanyant d’un alumne d’un curs inferior. D’aquesta relació tots dos alumnes obtenen nombrosos beneficis, en especial en l’àmbit de l’autoestima i el desenvolupament d’habilitats d’interacció social. Aquesta mateixa es pot dur a terme entre companys del mateix curs.

  • Adaptació per a l’alumne amb NEE a càrrec dels companys – Els companys de l’alumne amb NEE es converteixen en part activa del seu procés d’adaptació al ser ells mateixos els qui proposen aspectes que es poden millorar a fi de facilitar la seva participació en el grup.

  • Alumnes defensors dels seus companys – Aquesta estratègia desenvolupa vàries idees, però una d’elles és que els companys de l’alumne amb NEE participen en la planificació del seu pla d’educació individualitzat i hi fan les aportacions que creguin convenient a partir del coneixement que tenen del seu company. Sense oblidar que la opinió més important sobre el pla individualitzat és la del mateix alumne.

  • Xarxes d’amics – La finalitat és dotar tots els infants d’una xarxa social. Els grups de companys s’autorganitzen per acollir altres infants en les activitats extracurriculars, o s’organitza a l’aula una comissió de suport en la que van prenent part de forma rotatòria tots els alumnes i la finalitat de la quan es veure com es pot desenvolupar una comunitat més acollidora amb tots.