>L’adaptació curricular

L’adaptació curricular

Són tots aquells ajustaments o modificacions que s’efectuen en els diferents elements de la proposta educativa (objectius, blocs de continguts, seqüències de continguts de les diferents àrees, criteris d’avaluació, activitats d’ensenyament-aprenentatge i ajudes personals i materials) desenvolupades per un alumne per tal de respondre a les seves necessitats educatives.

A través de les Adaptacions, facilitem el procés d’ensenyament-aprenentatge a l’alumnat amb síndrome de Down, alhora que els estem possibilitant el accés al currículum comú, o uns aprenentatges equivalents per la seva temàtica.

D’aquesta manera, podrem donar resposta a la diversitat individual, independentment de les diferències personals, de ritmes, interessos, …

Imagen de grafico de L' adptació curricular

Un cop tenim clar el què, com i quan ensenyar i avaluar, anem a planificar una Adaptació Curricular.


— Una modificació sobre el currículum ordinari
— Donar resposta a la diversitat
— Una programació (Objectius/Continguts/Avaluació)
— Una determinada organització escolar i d’aula
— Una metodologia
— Uns materials adequats

Elements a tenir en compte per al seu disseny

L’alumnat

— Edat de l’alumne
— Nivell de comprensió lectora
— Nivell d’escriptura
— Conèixer possibles problemes visuals
— Nivell d’autonomia
— Associar el nivell maduratiu de l’alumne a l’adaptació corresponent
— En nens petits, amb hipotonia acusada en els dits o amb dificultats grafomotrius utilitzem fitxes plastificades i retoladors gruixuts. Això els permet esborrar sense “embrutar” la fitxa, repetir moltes vegades i lliscar el retolador sense l’esforç de pressió que requereix el llapis

La forma

— Planificar si és un material per treballar autònomament o amb suport
— Incloure algun element motivacional (imatge, foto …), per donar suport al contingut.
— Tipus de font (lletra)
— Llenguatge senzill i comprensible
— Interlineat
— Textos sense justificar (consultar metodologia Lectura Fàcil)
— Utilitzar els paràgrafs per a distingir entre idees, conceptes…
— Diferenciar el text de les activitats
— Cal destacar en negreta o un altre color, allò a ressaltar o rellevant.
— Marges amplis.
— Evitar oracions subordinades. Millor dues frases repetint el subjecte.
— Utilitzar l’esquema per fer enumeracions.
— Enumerar els exercicis i cadascuna de les pàgines.
— Començar posant una capçalera o instruccions, que de manera breu i senzilla expliqui en què consisteix l’activitat. Si cal fem servir pictogrames que ajudin a la seva comprensió
— Que sigui intuïtiva, amb exemples visuals, perquè l’alumne sigui el més autònom possible en la seva realització.
— Si es treballa amb fotocòpies, procurar que algunes siguin en color.
— Explicacions directes, breus i senzilles.
— Preguntes clares i curtes
— Utilitzar frases curtes, si és possible simples i en veu activa.

Llibre text adaptat i adapatció del llibre

Activitats del llibre i activitats adaptades

El contingut

— Treballar la mateixa assignatura i continguts amb la corresponent adaptació.
— Limitar el contingut al què vull que aprengui.
— Incloure un resum o frases record al final del text o grup temàtic.
— Incloure activitats de reforç després el tema.
— Sempre que es pugui, procurar que l’aprenentatge sigui significatiu i funcional
— Procurar utilitzar el mateix llibre que la resta d’alumnat.

 

És important clarificar per a cada avaluació els objectius que volem que assoleixi l’alumne/a. Aquests objectius els seleccionem de la programació de curs de l’àrea corresponent o de les competències que esperem que hagi assolit al final de cada etapa.
A les àrees objecte d’adaptació curricular individualitzada, l’alumnat serà avaluat en relació als objectius que s’hagin fixat. Si hi ha àrees on no s’ha fet cap adaptació, l’avaluació es farà en relació als objectius de cicle establerts en el projecte curricular.
Cal tenir present la consecució d’objectius de tipus actitudinal i procedimentals.
Els objectius han de ser revisats trimestralment pel professorat que imparteix les classes a la junta d’avaluació.

Algunes propostes

— Proves orals
— Donar més temps o facilitar determinats ajuts
— En l’observació a l’aula es pot valorar de manera sistemàtica a l’acabament de cada sessió: assistència, puntualitat, portar el material adequat i tenir-ne cura, organització del treball, l’interès o la participació, etc.
— Valorar especialment el treball a classe (dia a dia)
— Presentació de treballs, les llibretes, el dossier, etc.
— En proves escrites:
• Prova confeccionada amb activitats realitzades a classe
• Poder disposar d’algun suport (llibre, apunts…)

La informació a l’alumne i als pares sobre els resultats de la seva avaluació s’ha de centrar en el progrés aconseguit en l’assoliment dels objectius ordinaris del curs o àrea, no en l’ús de les adaptacions realitzades.

Idees importants

— Les activitats d’avaluació s’integren a la adaptació didàctica
— Han de ser activitats coherents amb el que s’està treballant a l’adaptació
— Definir quin mètode utilitzarem per l’avaluació: oral, visual, escrit…
— Establir quines competències bàsiques volem avaluar
— L’avaluació ha de ser coherent amb els objectius i els continguts marcats en l’adaptació curricular
— Definir els instruments (examen, exposició oral, una carpeta d’aprenentatge…) més adequades per l’avaluació en funció de l’alumne en concret
— Preveure diferents activitats amb diferents graus de complexitat